Agafant el Transpirinenc, el Tren Groc, caminant fins a Puigcerdà i un taxi fins a Ribes.

La tormenta s'apropa...

La tormenta s'apropa..

El mes passat vaig anar a visitar les obres de Puigcerdà i Latour de Carol del ferrocarril. Per la part francesa, un dia quedava només perquè s’obrís, per el cantó espanyol es tindrà que esperar a finals d’agost perquè tinguem la via més remodelada, però sense millorar de moment els temps de viatge, presumiblement.

Passant per el costat espanyol, la decepció de la  brutícia acumulada a les andanes, sembla més una línia tancada completament (per les vies franceses sí), que no pas que l’estiguin remodelant. Però una ALCO carrega vagons tremujes, i amb el seu simpàtic silbat ens diu provisionalment adéu. Nosaltres anem a Bourg-Madame, ens estem una agradable estona al poble, i anem caminant tranquil·lament fins arribar a la antigua estació del Tren Groc.

Poca gent hi ha avui al Tren Groc, i això que fa un dia esplèndid provisionalment. Agafem els bitllets i pugem a la Banyera (per última vegada?) i passem a bona marxa, amb un esplèndid traqueteig i arribem quasibé sense donar-nos compte a Latour de Carol. Contemplem una bona doble tracció de BB69400 encara treballant, donant els últims retocs a la línia, s’està treballant per deixar les andanes ben modernes, tindríem que prendre’n exemple, la veritat.

Decidim anar caminant fins a Puigcerdà, i quan arribem a Puigcerdà al cap d’una hora ens cau la tromba d’aigua del segle (94 litres en 2 hores!), i ens estem a la Plaça Major. Decidim agafar un agradable Taxi fins a Ribes de Fresser, on ens aguarden 2 SportWagen amb la DM6, potser a fer un servei d’emergències, fotografiem i tornem. En definitiva, un dia agradable.

Agost 10, 2009 at 3:48 pm Deixa un comentari

El ferrocarril a Europa (1).

Europa és un continent petit, però molt diferenciat i fragmentat.

Trobem la realitat més positiva a França i Anglaterra, trobem la fantasia a Alemanya i Suïssa, la modernitat a Espanya i les mercaderies més innovadores a Itàlia, sempre estem parlant de qüestions ferroviàries. Cada mètode de cada país és positiu, i païssos com Àustria i Romania se n’aprofiten molt bé, i en ocasions, sobretot en el primer cas, milloren els mètodes. Aquesta és la màxima europea en raons ferroviàries.

Cada país competeix. Espanya, la flota més moderna d’Europa. França, els trens més ràpids del món. Anglaterra, la màxima organització entre companyies. Suïssa i l’aposta firme per el turisme. Alemanya, i l’aposta per el servei eficient. Itàlia, la sortida del passat i les ajudes entre païssos veins. Romania, i l’aposta regional del mètode francès. Àustria, i la seva aposta per el model alemany, amb la màxima eficiència.

Tot això parlant en temps de crisi és positiu, doncs es pot catalogar que el ferrocarril en matèries de movilitat està millor que mai, no afecta a les constructores, i afecta només minsament a les companyies ferroviàries. Tot el contrari que el transport automovilístic, que ha baixat en picat, i les conseqüències estan en General Motors. Ara, el mercat ferroviari i l’automovilístic s’entenen a la perfecció, els trens de peces d’automòbil van proliferant i sol·lucions com Modalhor van sorgint, i les mercaderies per ferrocarril van agafant a les transportades per carretera.

La lliberització del sector ha ajudat molt, i unions com European Bulls i DB Schenker van expandint-se, millorant l’enteniment entre païssos europeus i companyies ferroviàries.

Tal i com estem en els temps actuals, es té de millorar de les situacions positives i negatives. Una bona dosi d’optimisme sempre és necessària.

Agost 7, 2009 at 4:18 pm Deixa un comentari

Los usuarios de la línea 5 del metro se muestran expectantes.

Los viajeros de la línea 5 (L5) viven con “resignación” el corte de la línea por obras entre Collblanc y Can Boixeres, como explica a Efe Roberto, un usuario habitual de este tramo quien asegura que, cuando la afluencia de viajeros vuelva a la normalidad tras el descanso vacacional, “seguramente optaré por coger el coche porque esto se complicará, será la auténtica prueba de fuego”.

Por el momento “no hay grandes problemas, la gente se ha ido adaptando a los diferentes trayectos alternativos”, explica Sebastián, uno de los 70 informadores que Transportes Metropolitanos de Barcelona (TMB) ha dispuesto para informar a los viajeros de las afectaciones en la línea, y que esperaba peor humor entre los pasajeros.

En la estación de Collblanc los residentes se confunden con la gran afluencia de turistas que se dirigen a visitar el Camp Nou, y a doscientos metros de la estación una parada de bus especial recoge a los viajeros en dirección a Pubilla Cases, donde deben cambiar de autobús si desean continuar el trayecto hasta Can Boixeres para volver a enlazar con el metro.

Viajeros como Amparo expresan sus dudas de si la estación de Collblanc, donde también se efectúan obras de la futura línea 9, será capaz de absorber el tráfico de viajeros cuando en septiembre los empleados vuelvan al trabajo y los escolares a sus pupitres. “Si no refuerzan el servicio, esto será el caos”, predice mientras valida su tarjeta de transporte.

Key se dirige a Can Vidalet con su hija, e indica que “he tenido muchos problemas para subir el carrito del niño -la rampa del bus no funciona- y tengo que coger tres autobuses diferentes, es horrible”.

Tras media hora de viaje y un transbordo llegamos a Can Boixeres, donde Lluïs reparte trípticos con las alternativas al metro: “tienen demasiada información y muy comprimida, algunos pasajeros no son capaces de leer la letra pequeña y los encuentran confusos”.

Los informadores de TMB explican a los viajeros que no existe un autobús directo entre los extremos del tramo cortado porque “serían necesarios demasiados autobuses para recoger todo el pasaje de un convoy, por lo que se ha preferido crear varias líneas de bus y diversificarlos según su destino”.

A pesar del apabullante despliegue de personal realizado por TMB, algunos viajeros se equivocan de parada porque en el interior de los buses no se informa al pasaje de cuál es la próxima parada, como suele ser habitual en el servicio urbano.

Desde el área de Cornellà la recomendación para aquellos que desean desplazarse hasta el centro de Barcelona es tomar el tren de Cercanías, que en 20 minutos traslada a los pasajeros hasta la Estación de Sants, donde el servicio se interrumpe por las obras que Adif lleva a cabo en la catenaria y que mantiene cerrado el tramo entre Sants y Arc de Triomf.

Como alternativa, la megafonía de RENFE informa a los viajeros de la posibilidad de coger el metro, pero en cambio TMB no informa del cierre de las estaciones de RENFE en las estaciones de Cataluña y Arc de Triomf, donde tienen correspondencia.

Las obras en Metro y Cercanías, que también afectan a las líneas 11, 2 y al tramo de la línea 5 entre Horta y Vilapicina, han cambiado los hábitos de lectura de los viajeros, que en lugar de leer el diario durante el viaje ahora estudian concienzudamente los planos de las obras facilitados por TMB. EFE

Provinent de: http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=72268

Agost 6, 2009 at 5:46 pm Deixa un comentari

De vacances per terres gironines, i benvinguts al bloc!

Locomotora 250-013 al seu pas per Girona.

Hola, i benvinguts al meu bloc! Aquí relataré les meves experiències transportils, opinions, etc. I començaré relatant un viatge realitzat la setmana passada a Llançà. Començem agafant l’EixBus, hi ha poca gent. A continuació, veiem 2 tractors al Eix Transversal que ens fan perdre una bona estona de temps, mitja hora. El conductor diu que això és habitual. Passem per Riudellots, es poden contemplar les obres de l’AV bastant avançades, ja posats els pals de catenària i algun tros de via tirada.  Arribem a la estació d’Autobusos provisional, degut a trasllat obligat per les obres de l’AV, en la meva opinió és millor la provisional que l’anterior. Prenem l’esmorzar al bar de l’estació, i traiem els bitllets. Podem contemplar el pas de la 250-013, el maquinista saluda, el tren va alentint la marxa fins parar-se durant 1 minut, un tren de contenidors. Després passa el Costa Brava que vaig agafar el dia anterior, i penses si realment és millor el progrés o els trens convencionals. Passa un regional, baixa la gent enfurismada i picant als vidres del conductor. Després agafem el Catalunya Exprés que ens espera per anar fins a Llançà a bona marxa. A Llançà, baixem i el tren té la porta avariada, tenim que esperar 15 minuts no sense abans per creuar les vies. 3 minuts més tard apareix el Catalan Talgo, i no recordo si abans o després el Mare Nostrum, el que sí recordo és que abans del MareNostrum apareix l’única 269 avistada a la setmana, subsèrie 200, remolcant un TECO.

Continuarà. Salutacions, By, BB9200.

Agost 6, 2009 at 4:59 pm Deixa un comentari


Categories

  • Enllaços.

  • Feeds