El ferrocarril a Europa (1).

Europa és un continent petit, però molt diferenciat i fragmentat.

Trobem la realitat més positiva a França i Anglaterra, trobem la fantasia a Alemanya i Suïssa, la modernitat a Espanya i les mercaderies més innovadores a Itàlia, sempre estem parlant de qüestions ferroviàries. Cada mètode de cada país és positiu, i païssos com Àustria i Romania se n’aprofiten molt bé, i en ocasions, sobretot en el primer cas, milloren els mètodes. Aquesta és la màxima europea en raons ferroviàries.

Cada país competeix. Espanya, la flota més moderna d’Europa. França, els trens més ràpids del món. Anglaterra, la màxima organització entre companyies. Suïssa i l’aposta firme per el turisme. Alemanya, i l’aposta per el servei eficient. Itàlia, la sortida del passat i les ajudes entre païssos veins. Romania, i l’aposta regional del mètode francès. Àustria, i la seva aposta per el model alemany, amb la màxima eficiència.

Tot això parlant en temps de crisi és positiu, doncs es pot catalogar que el ferrocarril en matèries de movilitat està millor que mai, no afecta a les constructores, i afecta només minsament a les companyies ferroviàries. Tot el contrari que el transport automovilístic, que ha baixat en picat, i les conseqüències estan en General Motors. Ara, el mercat ferroviari i l’automovilístic s’entenen a la perfecció, els trens de peces d’automòbil van proliferant i sol·lucions com Modalhor van sorgint, i les mercaderies per ferrocarril van agafant a les transportades per carretera.

La lliberització del sector ha ajudat molt, i unions com European Bulls i DB Schenker van expandint-se, millorant l’enteniment entre païssos europeus i companyies ferroviàries.

Tal i com estem en els temps actuals, es té de millorar de les situacions positives i negatives. Una bona dosi d’optimisme sempre és necessària.